diumenge, 30 de gener del 2011

Arriba la primera edició del Diari Irriparra!





Ahir, finalment, vam poder tenir entre les nostres mans el nostre primer número del Diari Irriparra que correspon al primer trimestre.

Aquest diari ha estat elaborat pel grup de mitjans i mitjanes de l'esplai els quals  han tingut l’oportunitat d’aprendre a fer de periodistes mitjançant la recollida d'activitats i experiències que hem viscut els nens i nenes de l'esplai durant el primer trimestre del curs 2010 - 11.

El diari Irriparra el podreu trobar a espais públics de la Riera, com per exemple a l'Ajuntament, al consultori o al Casal, on el podeu consultar i llegir-lo.

Esperem que us agradi!

divendres, 28 de gener del 2011

Dia escolar de la No-violència i la Pau


El dissabte 30 de gener se celebrarà una nova edició del DENIP, Dia Escolar de la Noviolència i la Pau.
La jornada es convoca anualment per commemorar l’aniversari de la mort del Mahatma Gandhi i recordar la seva tasca en favor de la noviolència i la pau.

L'esplai també vol ser partícep d'aquesta commemoració. Per aquest motiu aquest dissabte 29 de gener celebrarem aquest dia.

divendres, 21 de gener del 2011

Campicita (II): La recompensa de l'esforç


"Si dónes peix a un home afamat, l'alimentes un dia. Si li ensenyes a pescar, l'alimentaràs tota la vida."
Lao-tsé


P.D: Recordeu que demà, dissabte 22 de gener, no hi ha esplai. El proper dia que ens retrobarem serà el dissabte 29 de gener.



diumenge, 9 de gener del 2011

Calendari 2n Trimestre


Ja teniu a la vostra disposició el calendari del segon trimestre de l'esplai.
Com podeu veure aquest any el segon trimestre serà una mica més llarg del que estem acostumats ja que comprèn els mesos de gener, febrer, març i abril.

Fins dissabte dia 15!

diumenge, 2 de gener del 2011

Petit homenatge als nostres monitors i monitores




Comencem el 2011 dedicant un petit espai als nostres monitors i monitores,  uns éssers estranys d'entre 18 i 25 anys. Els reconeixereu perquè pringuen totes les tardes de dissabte als caus muntant gimcanes, perden els caps de setmana fent excursions i malgasten la Setmana Santa sencera i quinze dies de juliol anant de campaments. I tot sense cobrar res i amb una passió que no pot ser bona per a la salut.

La broma fa dècades que dura, i no són quatre sonats, es tracta d'uns quants milers. S'ha procurat fer burla d'ells com a xirucaires idiotitzats, se'ls ha fet saber que s'han acabat les utopies i que la gràcia d'avui dia és ser famós, però ells insisteixen que no. Són especialment pesadets amb la idea d'anar a la muntanya i educar en el lleure, assumeixen responsabilitats i ens donen lliçons als pares sobre coses tan antiquades com desconnectar, conviure i madurar. I a sobre se'ls veu feliços, i -el que és pitjor- a la canalla que cuiden, també. Això els fa poc integrables a la societat, perquè el que es porta és no fotre res i fer cara d'estressat, i no pas passar-te el dia organitzant coses amb un somriure.

L'administració els dóna l'esquena i els nega el dret a fer servir les escoles públiques (perfectament desaprofitades els dissabtes) per intentar que s'ofeguin en petits locals d'entitats que sovint són literalment uns caus, però ni així pleguen. Els mitjans de comunicació tenim a punt el protocol del linxament mediàtic i exigència de responsabilitats a la mínima que algun grup es perd al bosc, però ells allà, valents.

Les tècniques de captació de nous membres són terriblement sofisticades. Per culpa d'un mètode estranyíssim anomenat seguir l'exemple (oi que sona carca?), molts nens d'esplai s'acaben assemblant als seus monitors, i volen ser castellers, diables o voluntaris d'oenagés. I com que el moviment es renova, costa etiquetar-los de gent poc moderna, perquè viuen al dia i s'adapten als nous temps.

Si almenys tant d'esforç fos al servei d'una secta destructiva, s'entendria, i algun actor de Hollywood els donaria suport. Però no, no són cap secta i la seva voluntat és totalment constructiva (ai, uix, quin concepte més passat de moda). Són tota una anomalia en els ambients derrotistes i les societats decadents. Algú els hauria d'aturar abans que se'ls acudeixi canviar el món de veritat.


"La feina ben feta no té fronteres!"



Llegiu l'article publicat al diari Avui